Entradas

El dimarts 2 de desembre de 2025, el Casal de Barri Espai 210 de Barcelona va acollir la inauguració de l’exposició «Vincles de Mentoria», una proposta impulsada per la Comissió de Joventut de la Coordinadora de Mentoria Social que dona veu a joves mentorats i mentorades i a persones mentores, protagonistes directes dels processos de mentoria social.

L’acte inaugural va reunir persones joves, mentores, professionals de diferents entitats socials i representants de la xarxa, en una tarda marcada per l’escolta, el reconeixement i la voluntat compartida de posar en valor la mentoria social com una eina clau per a la inclusió i la cohesió comunitària.

Un espai per visibilitzar vincles transformadors

La inauguració va començar amb una benvinguda institucional que va contextualitzar l’exposició i en va destacar l’objectiu principal: visibilitzar els vincles que es generen en els programes de mentoria social i mostrar com aquestes relacions poden tenir un impacte profund i transformador tant en les persones joves com en les persones mentores.

Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona amb la participació de joves mentorats i mentorades, persones mentores i professionals de diverses entitats de la xarxa:

La conversa va permetre compartir mirades diverses sobre la mentoria social, posant l’accent en les motivacions per participar-hi, els aprenentatges que se’n deriven i els reptes que afronten els projectes d’acompanyament.

Relacions amb significat

Durant la taula rodona, les persones participants van compartir experiències personals que van posar rostre i emoció als continguts de l’exposició. Relats d’acompanyament en moments clau, de suport davant dificultats acadèmiques, socials o emocionals, i de la importància de comptar amb una persona referent amb qui construir un vincle significatiu.

Aquestes veus van evidenciar que la mentoria social és una experiència transformadora en ambdues direccions: les persones joves hi troben suport, orientació i confiança, mentre que les persones mentores destaquen l’enriquiment personal i l’aprenentatge constant que els aporta la relació.

Una exposició col·lectiva

L’exposició «Vincles de Mentoria» ha estat creada a partir del treball conjunt d’un Grup Motor format per persones mentores i mentorades, que han participat activament en la definició dels continguts i del relat de la mostra.

Aquest procés col·lectiu ha permès que les persones protagonistes siguin també autores del projecte, aportant les seves experiències, mirades i aprenentatges amb generositat. El resultat és una exposició autèntica i propera, que convida a trencar estereotips sobre la joventut, la migració i la diversitat, i a reconèixer el potencial transformador dels vincles humans.

Amb aquesta iniciativa, la Coordinadora de Mentoria Social vol sensibilitzar la ciutadania, reconèixer la tasca de les entitats de la xarxa i mobilitzar noves persones voluntàries que vulguin sumar-se als projectes de mentoria social, contribuint així a construir comunitats més justes, acollidores i inclusives.

Entre tots els assistents vem repartir un Llibret que recull tots els testimonis. Descarrega-te’l aquí.

Si vols participar en un programa de mentoria social, contacta’ns.

Amb el suport de:

Col·laboren:

La mentoria social és una eina que cerca deixar empremta i construir un món millor. Aquesta és la idea que inspira l’exposició «Vincles de Mentoria«, una proposta impulsada per la Comissió de Joventut de la Coordinadora de Mentoria Social, que dona veu a joves mentorats i a persones mentores que comparteixen les seves experiències i aprenentatges a partir de les relacions de mentoria en les que han participat.

Quan i on?
📍 Casal de Barri Espai 210 (carrer Padilla, 210, Barcelona)
📅 De l’1 de desembre de 2025 al 23 de gener de 2026*
De dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h.
🎉 Inauguració: dimarts 2 de desembre a les 17 h
*el Casal romandrà tancat per vacances de Nadal del divendres 19 de desembre fins al 7 de gener

Una exposició creada col·lectivament
Aquesta iniciativa ha estat dissenyada amb la participació activa d’un Grup Motor format per persones mentores i mentorades, que han treballat conjuntament per donar veu a les seves pròpies experiències i als qui volem agraïr la seva generositat i temps. Sense elles no hagués estat possible aquest projecte.

L’objectiu és mostrar la força dels vincles que es generen en els programes de mentoria social i com aquests poden transformar vides.

Històries que inspiren
«La meva mentora és una persona molt important perquè m’ha ajudat en molts aspectes, tant acadèmics com personals. És una persona en qui puc confiar i que sempre ha donat el millor d’ella per ajudar-me en tot el que necessitava», Koutar, jove mentorada.

«Dejar huella y poder hacer de este mundo un lugar mejor. Cada una de las personas que pasamos por esta vida, tenemos algo que aportar. Y mi manera, al menos una de ellas, es ésta, mentorando»,Iratxe, mentora.

Aquests són només dos dels testimonis que podràs descobrir a l’exposició. Cada relat és una finestra a experiències que parlen de compromís, esperança i transformació, i que trenquen estereotips i prejudicis sobre la joventut, la migració i la inclusió.

Per què és important?
La mentoria social és una eina poderosa per a la inclusió. El 2024, 1.422 persones van ser mentorades en projectes de les entitats de la nostra xarxa, i el 64% dels programes van estar dirigits a infància, adolescència i joventut. Aquestes dades mostren la rellevància d’un model que aposta per l’acompanyament personalitzat i la creació de vincles significatius.

Per què la joventut?
Perquè és una etapa decisiva en la construcció de la identitat i del projecte vital. Les persones joves necessiten referents que els ajudin a prendre decisions, a guanyar confiança i a superar barreres socials, educatives o emocionals. La mentoria social ofereix aquest acompanyament personalitzat, que no només reforça competències acadèmiques, sinó que també fomenta l’autonomia, la resiliència i la inclusió. Apostar per la joventut és apostar pel futur de la comunitat.

Objectius de l’exposició
L’exposició Vincles de Mentoria vol donar visibilitat als vincles transformadors que es generen en els programes de mentoria social, mostrant com aquestes relacions poden canviar vides i generar oportunitats. També busca sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’aquest model d’acompanyament i mobilitzar nous voluntaris i voluntàries que vulguin sumar-se a aquesta tasca. A més, és una manera de reconèixer la feina de les 24 entitats que formen part de la nostra xarxa i que, dia a dia, fan possible que infants, adolescents i joves trobin referents positius i suport en moments clau de les seves vides.

Una invitació a construir comunitat
Vincles de Mentoria és també una invitació a reflexionar sobre la importància de la comunitat i sobre com, amb petits gestos, podem generar grans canvis. Vine a descobrir històries que inspiren i a reflexionar sobre com, entre totes i tots, podem construir una societat més justa, acollidora i inclusiva.

T’esperem a la inauguració de “Vincles de Mentoria!

Amb el suport de:

Col·laboren:

Des de la Coordinadora de Mentoría Social difonem la reflexió que fa la Dra. Carme Montserrat de la UdG i que han compartit les nostres companyes de Punt de Referència sobre la importància de la mentoria social per transformar la manera com ens mirem els uns als altres. Aquesta mirada és clau per construir una societat més cohesionada, justa i inclusiva.

La Dra. Carme Montserrat és catedràtica de Psicologia Social a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. És directora de l’Institut de Recerca Educativa i codirigeix el grup de recerca Liberi en Infància, Joventut i Comunitat. Ha treballat en el sistema de protecció a la infància i des del 2003 la seva recerca i docència està centrada en aquest àmbit.

La reflexió

«Fa un temps des de l’equip de recerca de la Universitat de Girona vam fer una recerca encarregada per la Fundació del FCB titulada: “La joventut migrada sense referents familiars a Catalunya: canviant mirades”. Aquesta idea, la d’aconseguir un canvi en la manera de mirar que tenim les persones vers les altres, ens indica un camí a seguir necessari per assolir uns nivells de cohesió social satisfactoris per a tota la ciutadania.

Sabem que mitjançant els processos psicològics de categorització social acostumem a classificar les persones segons la semblança entre elles i aquesta categorització ens fa tenir una mirada condicionada per la seva –suposada- pertinença a un determinat grup i no en la persona individual. En aquest context, la mentoria social permet que les persones ens puguem mirar i conèixer al marge del grup al qual sembla que pertanyem. Les idees preconcebudes sobre com són els joves, com són els joves que migren, com són els joves africans que migren, poden canviar quan ens posem al costat d’una d’aquestes persones i comencem a fer un camí–sovint desconegut–amb elles. També les idees preconcebudes de com són els europeus, els blancs, els dels països rics, poden canviar quan s’inicia aquest acompanyament mutu.

Ara, després d’uns quants anys de mentoria i de caminar junts ell i jo, penso que les nostres mirades no tenen res a veure amb les de l’inici, tot i estar des d’un començament predisposat al canvi (ja sabem que la motivació acostuma a ser un motor accelerador de processos). Al llarg del temps ens hem reconegut les fortaleses, però també les febleses tant a nivell emocional com d’habilitats socials, hem discutit idees i fets, hem estat d’acord i en desacord, hem planificat i replanificat, ens hem vist en situacions cada vegada més diferents, però hem establert també rutines, ens hem ajudat; en definitiva, ens hem incorporat mútuament a les nostres vides i ambdós hem esdevingut un referent per a l’altre.

Una de les coses que més em va sobtar a l’inici de començar la relació de mentoria va ser quan ell em va dir que li havia dit a la seva mare africana que ja tenia una mare catalana, que això a ella l’havia tranquil·litzat i fet molt feliç perquè ara ja tindria qui el cuidés lluny de casa. Des d’aquell dia sempre li pregunta per nosaltres i si passem unes setmanes sense veure’ns ell no li diu per no amoïnar-la. Mireu quina manera més completa d’integrar els dos mons: amb generositat, amb confiança, amb reconeixement vers l’altra, fins i tot sense conèixer-la, posant la vida del fill, en primer lloc, i mostrant una gran empatia vers ell. Això contrasta amb la mirada que sovint es té d’aquests joves i les seves famílies: que els abandonen, que ells venen a aprofitar-se de nosaltres, a delinquir, i un llarg etcètera. Canviar la mirada vol dir conèixer-nos i reconèixer-nos i la mentoria sens dubte ho facilita«.

Vols formar part d’aquest canvi?

Des de Punt de Referència t’animen a fer mentoria i sumar-te a projectes que generen vincles reals i transformadors.
👉 Fes mentoria d’Acompanyament i mentoria Acull

El passat 7 de novembre, des de la Coordinadora de Mentoria Social i l’associació de la nostra xarxa Punt de Referència, vam assistir a la novena edició de la jornada anual SocialLab, organitzada pel mitjà digital Social.cat sota el lema “Narratives constructives per al canvi social”. L’esdeveniment va reunir professionals i responsables de comunicació del tercer sector, amb l’objectiu d’enfortir la comunicació transformadora des de les entitats socials.

Comunicació social davant l’odi: el repte del tercer sector

En un context marcat per la proliferació dels discursos d’odi, la desinformació i l’auge de l’extrema dreta, el Social Lab 2025 es va centrar en com les entitats socials poden construir narratives positives que promoguin la cohesió social i contrarestin els missatges discriminatoris.

Sense anar més lluny, la setmana passada es va publicar el resultat de l’enquesta que ha dut a terme a Catalunya el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) sobre postveritat i teories conspiratives. Més del 20 % de les persones enquestades considera certes algunes narratives que des de Verificat fa anys que desmenteixen, com per exemple, que Europa afavoreix la immigració per substituir la població autòctona.

La taula rodona inaugural, moderada per Augusto Magaña (Social.cat), va comptar amb la participació de Montse Santolino (Lafede.cat), Míriam Hatibi (consultora i activista antiracista) i Lamine Bathily (portaveu de Top Manta). Durant el diàleg, Hatibi va subratllar que les xarxes socials que utilitzem són empreses privades que busquen beneficis, i que els discursos d’odi i els bulos es converteixen en contingut rendible per la seva ràpida propagació. Santolino va alertar sobre els riscos del periodisme basat en històries personals, ja que algunes persones entrevistades han patit atacs a les xarxes socials i fins i tot pintades a casa seva. Consideren necessari explorar noves formes de narrar aquestes històries, com el teatre o el cinema, i reivindiquen la necessitat de treballar en xarxa. Bathily va compartir l’experiència de Top Manta que, a més de caracteritzar-se per accions comunicatives (com la 1ª cursa antiracista que van organitzar al juny a Barcelona), està impulsant formacions antiracistes a escoles. En aquestes xerrades, convida l’alumnat a preguntar-li lliurement sobre la seva experiència com a migrant. Santolino també va destacar que molts joves que s’adhereixen als discursos de l’extrema dreta ho fan per sentir-se sols, i que aquests moviments els ofereixen una identitat col·lectiva.

Tallers pràctics per transformar el relat

La jornada va incloure dos tallers formatius:

  • Taller 1: Identificar discursos d’odi i construir noves narratives, impartit per la periodista Valeria Guzmán i l’educador Herney Mosquera Garcés. Es va treballar amb exemples reals de titulars, publicitat i xarxes socials, i es van desenvolupar missatges alternatius amb enfocament intercultural, de gènere i antiracista. Els talleristes van introduir el concepte de periodisme de solucions, una corrent que busca narrar respostes efectives als problemes socials, amb evidència i anàlisi crítica.
  • Taller 2: Dels eslògans a les campanyes, facilitat per Carles A. Foguet, juntament amb l’agència Utopiq. Aquest espai va oferir eines per transformar idees clau en campanyes efectives, fins i tot amb recursos limitats, compartint aprenentatges i errors del treball en comunicació estratègica.

La mentoria social: ampliant la mirada

Les persones mentores són protagonistes actives en la construcció de narratives transformadores. Acompanyar altres persones en situació de vulnerabilitat no només genera vincles significatius, sinó que també obre espais de reflexió crítica sobre les causes estructurals de la desigualtat. A través d’aquest contacte directe, les mentores descobreixen realitats diverses, qüestionen prejudicis i amplien la seva mirada social.

Aquest procés les transforma: les fa més conscients, més compromeses i més capaces de comunicar des de l’experiència, des de l’empatia i des del respecte. En un context on els discursos d’odi guanyen terreny, les persones mentores poden esdevenir agents actius de canvi, capaces de generar i difondre narratives justes, humanes i constructives que contribueixin a la cohesió social.

Coneix les següents experiències d’algunes persones mentores i mentorades.

-Marisa: “He aprendido a juzgar menos, a tener más compasión y a creer en las segundas oportunidades

-Clara: «M’ha trencat estereotips i esquemes mentals«

Negue i Koldo

Sonia i Silvia

Iam i Aketza

Jenny i Mercè

Amb el suport de:

A Punt de Referència (entitat de la nostra xarxa) treballen per garantir la igualtat d’oportunitats del jovent en situació de vulnerabilitat, especialment aquells que han viscut sota tutela institucional i no compten amb una xarxa de suport.

Ho fa a través de programes de mentoria social, que connecten persones voluntàries amb joves que necessiten acompanyament amb diferents objectius:

🔹 Mentoria d’acompanyament
Un vincle de confiança que ajuda el/la jove a avançar en els estudis, descobrir la ciutat, millorar el català, entrenar l’autonomia… Un acompanyament de qualitat, amb rigor i calidesa.

🔹 Mentoria Acull
Una proposta innovadora on el/la jove conviu amb una família voluntària entre 18 i 23 anys. Aquesta convivència genera vincles, hàbits i seguretat per enfortir el procés d’emancipació.

🤝 Tu pots ser referent d’un/a jove
Busquen persones compromeses amb la cohesió social i la justícia que vulguin fer de persones mentores voluntàries.

Acompanyar un/a jove és una experiència transformadora, tant per qui rep com per qui ofereix.

📅 Vols saber-ne més?

Informa’t a alguna de les sessions informatives que organitzen aquest mes d’octubre.

Sessió informativa del projecte Acull
6 d’octubre · 18:30 h · En línia
Apunta’t a un intercanvi cultural durant 9 mesos amb un jove.

Sessió informativa dels programes de mentoria
22 d’octubre · 18:30 h · Punt de referència
Suma’t a la creació d’una xarxa relacional positiva per a la joventut tutelada i extutelada.

Difusió possible gràcies a:

Qui són AEI Raval?
L’AEI Raval és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa anys al barri del Raval de Barcelona, oferint programes d’intervenció socioeducativa per a infants, adolescents, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. Amb una mirada compromesa amb la justícia social, l’entitat acompanya cada any més de 200 infants i joves, promovent la igualtat d’oportunitats i la defensa dels drets fonamentals.

L’AEI Raval forma part de la nostra xarxa i el seu projecte de mentoria socioeducativa MODUM està acreditat amb el Segell MC de la Coordinadora de Mentoria Social.

🧭 Què és MODUM: Acompanyament per a l’èxit educatiu
MODUM
és un projecte de mentoria socioeducativa que ofereix acompanyament individualitzat a joves en situació de desorientació acadèmica i social. L’objectiu és ajudar-los a reconèixer les seves potencialitats i generar oportunitats d’èxit educatiu, emocional i social.

👨🏼‍🤝‍👨🏻👩🏽‍🤝‍👩🏼 Qui pot ser persona mentora?
Busquem persones voluntàries a partir de 28 anys, madures, responsables i amb capacitat d’escolta i empatia. El mentor o mentora esdevé un referent positiu per al/la jove, algú que transmet confiança i tranquil·litat, i que pot connectar amb les seves vivències i reptes.

🧒 Qui són els joves?
Els joves que participen a MODUM provenen d’instituts del Raval i altres barris de Barcelona, i són derivats per Serveis Socials i Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA). Sovint viuen en contextos de vulnerabilitat econòmica, complexitat sociofamiliar i acumulen experiències educatives negatives.

🎯 Com funciona el voluntariat?
-Formació inicial per a les persones mentores.
-Acompanyament continu per part de l’equip professional d’AEI Raval.
-Trobades setmanals entre la persona mentora i el/la jove (mínim 2 hores setmanals, horari flexible).

MODUM no només transforma la vida dels joves, sinó que també ofereix una experiència enriquidora per a les persones mentores, que poden contribuir activament a la construcció d’una societat més justa i cohesionada.

Vols ser persona mentora i transformar el futur d’un/a jove? Coneix el projecte 👇🏿👇🏿👇🏿

Ajuda’ns a fer que cada jove tingui l’oportunitat de construir el seu futur amb confiança i dignitat.

Difusió possible gràcies al suport de:

En un món que encara presenta barreres per a moltes persones del col·lectiu LGTBIQ+, la mentoria social emergeix com una eina poderosa per construir ponts, generar oportunitats i promoure la igualtat.

Una de les entitats de la nostra xarxa, Fundesplai, fa anys que aposta per aquesta metodologia com a motor de canvi, especialment entre les persones joves. Ara, amb el programa Mentoria LGTBIQ+, fan un pas més enllà per crear espais segurs, inclusius i empoderadors.

Una metodologia que transforma

La mentoria social és molt més que un acompanyament: és una relació de confiança entre una persona voluntària i una persona jove en situació de vulnerabilitat. A través d’aquest vincle, es genera un espai de suport, aprenentatge mutu i creixement personal. En el cas de la Mentoria LGTBIQ+, aquest procés es viu des d’una mirada interseccional, que reconeix i acull la diversitat de realitats dins del col·lectiu.

Les persones mentores, formades i acompanyades per l’equip tècnic de Fundesplai, ofereixen el seu temps i experiència per ajudar joves a partir dels 16 anys a abraçar la seva identitat, superar situacions de discriminació i construir un futur amb més oportunitats.

El programa té com a finalitat:

  • Afavorir la inclusió social de les persones LGTBIQ+.
  • Crear espais segurs i acollidors per visibilitzar i combatre les violències LGTBIQ-fòbiques.
  • Fomentar el treball en xarxa entre persones del col·lectiu i entitats del territori.

Aquestes accions no només impacten en les persones mentorades, sinó que també transformen les mentores, les comunitats i les estructures socials que les envolten.

La Mentoria LGTBIQ+ és una oportunitat per connectar persones que, tot i no compartir entorns, poden compartir vivències, valors i esperances. És una invitació a ser part activa del canvi, a construir una societat més justa, diversa i respectuosa.

Cada relació de mentoria és única, però totes comparteixen un mateix fil conductor: el respecte, la proximitat i la confiança. A través d’aquest vincle, les persones joves troben referents, suport emocional i eines per empoderar-se i reivindicar la seva identitat.

La Mentoria LGTBIQ+ no és només un programa: és un moviment que aposta per la dignitat, la igualtat i la llibertat. És una crida a totes aquelles persones que volen formar part d’un canvi real, des de l’acció voluntària i el compromís social.

Si formes part del col·lectiu LGTBIQ+ i vols rebre acompanyament, o si vols ser persona mentora i contribuir a transformar vides, aquest projecte és per a tu.

Trobes més informació aquí.

Difusió possible gràcies a:

Acompanyar, escoltar, descobrir, créixer. Això és el que passa quan una persona decideix dedicar part del seu temps a fer de persona mentora. L’entitat de la nostra xarxa Camins desenvolupa aquest projecte de mentoria social en el lleure en el que connecta estudiantat voluntari (universitari o de grau superior) amb adolescents d’entre 11 i 15 anys de centres educatius situats en entorns vulnerables. Una experiència transformadora per a totes dues parts.

Què és la mentoria social en el lleure?
És molt més que fer activitats junts. És una relació de confiança, respecte i aprenentatge mutu. Les parelles de mentoria es troben fora de l’horari escolar, durant un mínim de 3 hores setmanals, per compartir temps de qualitat i descobrir l’entorn de la ciutat a través del lleure.

Aquest vincle afavoreix la cohesió social, l’èxit educatiu i el creixement personal tant de les persones mentorades com de les mentores. A més, fomenta la interculturalitat, la responsabilitat i el compromís amb la comunitat.

On es fa?
El projecte es desenvolupa a:

Sant Adrià del Besòs
Sabadell
Granollers
Barcelona

Busquem mentors i mentores!
Si tens entre 18 i 31 anys, vius en alguna d’aquestes ciutats i vols formar part d’un projecte que transforma vides, t’estem buscant!

Requisits:
Tenir entre 18 i 31 anys
Compromís de 2-3 hores setmanals
Ganes d’acompanyar, escoltar i aprendre


Apunta’t i viu una experiència que et farà volar més lluny!

💙 www.caminsfundacio.org
📲 Instagram: @mentoria.rossinyol

Difusió possible gràcies a:

A Tarragona, hi ha persones joves que, als 18 anys, han de sortir dels centres de tutela i afrontar sols el repte d’emprendre la seva vida adulta. El projecte AmbTu, de l’Associació Quilòmetre Zero (que forma part de la nostra xarxa), busca persones voluntàries que vulguin acompanyar aquestes persones joves en aquest moment clau.

Ser persona mentora és molt més que fer voluntariat: és convertir-te en un referent, en algú que escolta, que dona suport i que camina al costat d’un/a jove mentre construeix el seu futur. No cal tenir experiència prèvia, només ganes de compartir temps, empatia i compromís.

👉 El projecte ofereix formació i acompanyament continu per part de l’equip tècnic.
👉 El compromís mínim és de 6 mesos.
👉 Tu pots ser la diferència que una persona necessita.

El projecte AmbTu, a més a més, està acreditat amb el Segell MC+ de qualitat de la Coordinadora de Mentoria Social.

Coneix la problemàtica de la joventut tutelada i ex-tutelada en aquest breu vídeo.

Amb el suport de:

En l’àmbit de la intervenció social i educativa, la mentoria social s’està consolidant com una estratègia eficaç per acompanyar persones en situació de vulnerabilitat i en fases clau de la seva vida, com poden ser la infància i la joventut, quan l’acompanyament pot marcar una diferència significativa en el desenvolupament competencial i emocional d’infants i joves.

A través de relacions basades en la confiança, la metodologia de la mentoria social permet treballar objectius concrets i fomentar el desenvolupament personal i social de les persones participants: connectant una persona voluntària que actua com a mentora amb una persona mentorada.

Per què neix l’EAC?

Des de la seva creació l’any 2016, la Coordinadora de Mentoria Social (CMS) promou una mentoria social de qualitat com a eina de participació comunitària, inclusió i igualtat d’oportunitats.

Per la seva banda, la Fundació Privada Nous Cims està compromesa amb la millora de l’ocupabilitat i la inclusió social de joves en situació de risc.

A través del treball en xarxa de les entitats que formen part de la Coordinadora, es van detectar una sèrie de necessitats compartides per moltes d’aquestes entitats.

La Coordinadora de Mentoria Social i la Fundació Nous Cims van unir esforços l’any 2023 per desenvolupar l’EAC i disposar d’eines d’avaluació de competències transversals adequades a la metodologia d’intervenció dels projectes de mentoria socioeducativa.

Els objectius de l’eina han estat:

  • Identificar comportaments observables que permetin establir el punt de partida competencial de mentors/es i mentorats/des.
  • Seleccionar perfils adequats per participar en els projectes de mentoria.
  • Definir criteris més precisos per a l’emparellament entre participants.
  • Avaluar l’impacte de la mentoria en el desenvolupament competencial d’ambdues parts.

Competències transversals clau en la mentoria social

Al llarg de l’any 2024, la CMS va iniciar un procés participatiu per identificar les competències transversals que es reforcen gràcies a la mentoria social. Aquestes es classifiquen en tres grans blocs:

  • Competències d’identificació: permeten interpretar i afrontar situacions. Aquí es treballen l’autoconeixement, la disposició a l’aprenentatge i el pensament analític.
  • Competències de relació: faciliten la connexió interpersonal. Es reforcen l’empatia, la comunicació i l’assertivitat.
  • Competències d’afrontament: ajuden a gestionar situacions diverses. Es desenvolupen la responsabilitat, l’organització i la gestió emocional.

És important destacar que aquestes competències es desenvolupen de manera diferent en persones mentores i persones mentorades, segons el seu rol i context. Mentre que la persona mentora necessita certes competències clau per acompanyar eficaçment, la persona mentorada participa en el programa precisament per desenvolupar-les.

Reconèixer el desenvolupament competencial

El reforç d’aquestes competències aporta recursos valuosos per a altres àmbits de la vida personal, educativa i laboral. L’eina EAC permetrà observar de manera clara i objectiva si una persona ha desenvolupat aquestes competències durant la relació de mentoria, i així poder-les certificar.

Durant el 2024 es va desenvolupar gran part de la creació de l’Eina d’Avaluació Competencial de les persones participants en projectes de mentoria socioeducativa. A finals del 2025 està previst tancar el procés havent fet el testeig de les dues eines: una per a persones mentores i l’altra per a les mentorades.

Un procés col·laboratiu i multidisciplinari

El disseny de l’EAC s’ha dut a terme mitjançant tres comissions de treball:

  • Comissió de persones mentorades
  • Comissió de persones mentores
  • Comissió de persones expertes

Aquestes comissions han reunit una àmplia diversitat d’actors als qui volem agrair la seva col·laboració i implicació en el procés de desenvolupament de l’Eina: consultors especialitzats, l’equip d’EySkills, docents de centres col·laboradors, representants dels Departaments d’Educació i Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, persones tècniques de vuit entitats implementadores de projectes de mentoria socioeducativa (Impulsa, AFEV, Rossinyol-UdG, Camins, Quilòmetre Zero, Nous Cims, Punt de Referència i Fundació Bofill), així com persones que han participat com a mentores en cursos anteriors.

Vols saber més sobre l’EAC o tens interès en implementar-la al teu projecte? Contacta amb nosaltres.

Amb el suport de: